Albert Samper
Investigador de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV. Cap de l'Àrea d'Expressió Gràfica Arquitectònica.
Les catedrals gòtiques van marcar un punt d'inflexió en la història de l'arquitectura des d'un punt de vista tècnic, estructural i estètic. El perfeccionament dels processos constructius va oferir la possibilitat d'aixecar grans edificacions amb un valor compositiu mai vist fins al moment. Durant els segles XIII-XVI, la lògica, l'experiència i l'habilitat dels mestres constructors van comportar que les catedrals fossin clarament les edificacions més importants del territori. Aquesta singularitat va provocar que es convertissin en l'epicentre del coneixement i trobada de milers de pelegrins d'arreu d'Europa.
Clarament, els castells mantenen l'essència d'aquestes construccions: els caps de colla tenen un paral·lelisme amb la determinació dels mestres d'obra i el públic, amb l'esperit dels pelegrins. Potser l'única diferència entre les catedrals i els castells seria el fet que les catedrals es van "carregar" i els castells sempre es "descarreguen".
Des d'una mirada especialitzada, els castells mantenen certes analogies en diversos elements arquitectònics:
Els arcbotants i contraforts
Figura 1
Els arcbotants són uns elements estructurals amb forma de mig arc que transmeten l'empenta horitzontal de les voltes d'una catedral sobre els contraforts o estreps de l'edifici per conduir les forces cap a terra. A la pinya, al folre o a les manilles d'un castell trobem castellers que fan exactament el mateix que els arcbotants. Amb el suport arquejat dels braços, descarreguen les empentes horitzontals i les tensions cap al nivell inferior. A continuació, es mostren un parell d'imatges (figura 1) en què es pot observar aquest paral·lelisme.
Les estructures recíproques
Figura 2
El Còdex Atlàntic és un conjunt de dotze volums integrats per centenars de dibuixos i escrits de Leonardo da Vinci. Hi podem trobar el disseny de dues cúpules construïdes sense utilitzar cap element d'unió i seguint dos patrons geomètrics. Aquesta mena d'estructures s'anomenen autoportants o recíproques, perquè cadascuna de les peces col·labora estructuralment amb les que té al costat rebent i repartint les tensions de tot el conjunt. En els castells (figura 2), trobem determinat aquest concepte de reciprocitat. Tots els castellers actuen com aquella peça tipus que va dissenyar Da Vinci, aguantant i repartint les tensions. Cadascuna de les peces actuen per igual i totes són igual d'importants.
La geometria
Figura 3
La geometria participa en totes les àrees del coneixement. En l'arquitectura, com també passa en els castells, estableix les lleis i l'ordre per a la construcció. Les formes resultants dels castells ens recorden certes construccions arquitectòniques de rellevància (figures 3 i 4) així com un dels elements ornamentals més característics del gòtic: la rosassa.
Aquesta unió entre l'arquitectura i les construccions castelleres fixada la fixen en les persones, que són les responsables de convertir en art els seus cossos, equivalents al material arquitectònic.
Figura 4.
