L'èxit de descarregar un castell a plaça depèn de molts factors. Segurament el principal és el treball als assajos amb la repetició sistemàtica de les diferents estructures que es voldran intentar a les diades, però en una actuació castellera poden intervenir altres elements com l'aspecte psicològic (confiança, nervis o por), la climatologia (un dia calorós o molt fred poden ser inconvenients) o, fins i tot, l'arquitectura de l'espai.
La plaça castellera s'entén com un paisatge cultural, que pot ser natural, urbà, agrícola o industrial i que, a través de certs aspectes tangibles i intangibles ens transmet una identitat pròpia. Les places castelleres són entorns arquitectònics de tota mena (urbans majoritàriament) en els quals el fet casteller ha acabat generant-los un element d'identitat. Trobem places castelleres que són carrers, algunes cruïlles (com a La Bisbal del Penedès on s'entrecreuen els carrers Doctor Robert, Llibertat i plaça Sant Jordi), parcs urbans (per exemple el Parc de Sant Jordi de Terrassa), places urbanes o, fins i tot, places castelleres que són edificis (com la Tarraco Arena Plaça, antiga plaça de braus de Tarragona).
Hi ha una sèrie d'elements actius i passius que relacionen els espais amb l'activitat castellera. Els passius són aquells que posen en relació la plaça i l'activitat castellera com les plaques que posen de manifest les gestes realitzades en aquell espai, les escultures o els murals. Aquests elements són tangibles, es poden veure o tocar, però també hi ha elements intangibles com la música o les referències orals. En el capítol musical les peces que acompanyen el fet casteller s'executen en moments concrets com l'entrada a plaça quan s'accedeix a l'espai o el toc de vermut quan les colles marxen després de fer l'actuació. Les referències orals creen una relació entre plaça i vocabulari generant expressions específiques com "obrir plaça" (quan ens referim a ser la primera colla a actuar en una diada), "tenir un castell per dur-lo a plaça" (fent referència a la maduresa tècnica que té un castell per poder-lo executar a la plaça) o alguns adjectius que s'atorguen a les places com plaça "talismà" (per anomenar una plaça en la qual una colla hi ha tingut èxits). Al mateix temps també s'utilitza una nomenclatura específica per categoritzar les places quan ens referim a elles en funció dels pisos que s'hi han alçat: plaça de gamma extra o plaça de 9.
D'altra banda, els elements actius que són tots aquells factors físics i, per tant, aspectes arquitectònics de la mateixa plaça que arriben a condicionar l'activitat castellera. Cada plaça és diferent, però es poden generar uns criteris comuns que ajuden a fer una primera identificació i agrupació: les característiques del terra, la qualitat espacial que té la plaça, la identitat dels seus carrers, les propietats constructives dels edificis del voltant i la relació que genera l'entorn amb la incidència solar.
En les característiques del terra trobem els tipus de paviment, la inclinació de la plaça o els diferents nivells que se salven amb voreres o escales. Aquests aspectes els relacionem directament en la comoditat de la pinya a l'hora de fer els castells. Per això les colles busquen la zona més còmoda perquè els baixos no rellisquin a causa del paviment o no hi hagi diferència d'alçades entre ells per la inclinació i orienten la pinya tenint en compte on se situaran les persones més altes i les més baixes.
La forma, el mobiliari urbà i la superfície total (tant a cel obert com si té zona coberta) són els elements que defineixen la qualitat espacial de la plaça, ja que condicionen quins castells es poden realitzar. Tothom necessita els seus espais: les colles requereixen zones habilitades per a les gralles i timbals, la canalla o la construcció de les pinyes que, en funció del castell, són d'un volum més gran o petit i poden condicionar els intents. Però també el públic que pot assistir massivament a una actuació.
Els carrers també tenen una relació directa amb la plaça, perquè són els elements urbans que generen la forma general de la plaça i, per tant, s'han de tenir en compte com agents externs que condicionen l'activitat castellera indirectament. Ho fan condicionant el públic o la seguretat. En funció de la quantitat de carrers que desemboquen a plaça hi haurà més facilitats o menys per accedir-hi i poder fer una evacuació. Depenent del nombre de carrers que desemboquen directament a la zona d'actuació, pot haver-hi més públic gaudint de la diada i pot facilitar l'atenció mèdica en cas que la situació ho requereixi.
Un dels aspectes que més incideix a l'hora de fer castells és el clima. No es pot controlar, però es relaciona també amb l'entorn físic de la plaça castellera. Així, en funció de l'alçada dels edificis o les dimensions de la plaça es podrà generarà més o menys ombra fent que pugui ser més còmode fer-hi castells al migdia i patir menys l'assolellament directe sobre els i les castelleres de tronc. Al mateix temps, si es disposa de zones cobertes (porxades o coberts) pot generar més assistència de públic gaudint de la diada a resguard del sol.
Per últim, els edificis i les seves característiques són un dels elements que més es relacionen directament amb els castells a les places, ja que generen l'espai, donen la dimensió vertical i atorguen referències (visuals, estètiques i conceptuals). L'alçària dels edificis condiciona l'activitat castellera, perquè generen inseguretat si són més baixos que el castell.
Hi ha places que disposen d'algun edifici de rellevància cultural o històrica pel municipi o el territori, que predomina la plaça i, en la majoria dels casos, comporta que la diada transcorri just davant de la seva façana. En aquest sentit, les característiques de les façanes amb elements com finestres, detalls arquitectònics o elements decoratius donen punts de referència per trobar l'equilibri a les persones del tronc i ajuden a encarar les rengles del castell. Al mateix temps, el fet que les façanes tinguin més o menys balcons condiciona l'activitat tant en positiu com en negatiu. D'una banda, permet que hi hagi més públic i, fins i tot, que hi pugui accedir un membre de la tècnica per donar indicacions a la canalla, però també genera un punt d'inseguretat fent que la percepció de la distància entre els edificis i els castells sigui més curta.
Mitjançant una valoració objectiva, tots aquests conceptes es poden aplicar a cada plaça castellera per quantificar si és més viable o menys viable fer-hi castells, però també es pot identificar la millor manera de desenvolupar-hi l'activitat castellera o, fins i tot, es pot establir quina és la plaça més difícil, físicament, per fer-hi castells. L'arquitectura i els castells són dos conceptes que sempre han estat lligats. Al cap i a la fi, els castells són estructures humanes efímeres que es desenvolupen i es relacionen amb les places, que són entorns arquitectònics permanents.
