La infermeria es dedica a la cura i atenció de les persones de totes les edats, famílies, grups i comunitats, malaltes o sanes, en tots els contextos i inclou la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la cura dels malalts, discapacitats i persones moribundes. Les funcions essencials de la infermeria són la defensa, el foment d'un entorn segur, la investigació, la formació i la participació en les polítiques de salut i en la gestió dels pacients i els sistemes de salut.
Aquesta és la definició que l'any 2002 va fer el Consell Internacional d'Infermeria d'una disciplina que és molt present al món casteller i vetlla per la cura de les persones que formen part de les colles més enllà de l'atenció en cas de lesions.
Tenir cura és una activitat humana, una relació i un procés complex que necessita una implicació proactiva. Cuidar és el mot per excel·lència que defineix la figura de la infermera i s'entén amb una perspectiva holística. El mot holisme ve del grec ὅλος i significa "total", de manera que implica tenir en compte la persona en totes les seves esferes: psíquica, social, física i espiritual.
En el món casteller la cura de l'altre és una constant que podem identificar amb moltes de les accions quotidianes, en assajos o a plaça, tant per l'activitat pròpia com per la implicació i el compromís que demostra cadascun dels membres que hi participen, des dels més grans fins als més petits.
Així, les colles castelleres són grans famílies formades a partir de l'agrupació d'individus amb un interès personal, però també comú. En aquests espais es generen relacions que van més enllà de carregar un castell de gamma extra o de fer una bona diada a plaça. El paper de la infermeria consisteix a tenir cura de les persones que formen part de l'entitat en el sentit més ampli de l'expressió i no només guarint la rascada que t'hagis pogut fer a l'assaig o posar gel perquè s'ha fet llenya amb un pilar. Tenir cura també és prevenir, formar o fomentar hàbits saludables.
Un cas clar d'aquesta àmplia visió de la infermeria la vam viure els anys 2020 i 2021, marcats per la pandèmia de la covid durant la qual tothom va veure limitades les trobades socials. El món casteller també va haver d'aturar l'activitat per un llarg període. Al setembre del 2021, amb motiu de les festes de Santa Tecla de Tarragona, es va elaborar un protocol per poder reprendre les diades que tenia com a objectiu obtenir dades que avalessin que l'activitat castellera no implicava un risc de contagi de la covid. Es va fer un seguiment amb un test d'antigen a tots els castellers que participaven en els dies d'assaig i el dia de l'actuació. Aquest estudi es va dur a terme amb la participació d'un grup multidisciplinari en què la infermeria tenia un pes fonamental en la gestió i la realització de tests d'antígens ràpids seriats als participants de cada colla segons el protocol. El treball va concloure que fer castells era segur, ja que no es va detectar cap cas positiu entre les persones que hi van participar. Aquesta acció és un exemple més del fet detenir cura d'un col·lectiu en el context d'una pandèmia mundial en el sentit més ampli.
Un altre exemple del paper fonamental de la infermeria es troba al Concurs de Castells, que s'organitza cada dos anys i acull més de 40 colles en tres jornades. Té caràcter competitiu i d'autosuperació, fet que implica la construcció de castells límit amb centenars de persones participant-hi o vivint-lo com a públic i necessita tenir garantida una assistència sanitària ràpida i eficient. Per això, es dissenya un ampli dispositiu format per diversos professionals sanitaris i no sanitaris que inclou dos punts d'assistència que donen resposta a tota mena d'incidents.
El primer està situat a la mateixa plaça, on es fa una intervenció inicial i es determina si les cures es poden fer in situ. S'atenen lesions com contusions lleus, petites ferides o síncopes, però si es determinen lesions més greus o potencialment més greus es deriven al segon punt d'assistència, localitzat a l'hospital, on es podran fer exploracions complementàries (proves radiològiques, analítiques, etc.) i una intervenció més específica. La connexió entre els dos punts d'assistència és possible gràcies a una roda d'ambulàncies que garanteix el transport urgent dels castellers que ho necessiten.
Aquest és el dispositiu sanitari més ampli que existeix en el món casteller, però totes les actuacions tenen assistència (més gran o més petita), ja que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya obliga a tenir-ne en cada diada. La infermeria participa en l'elaboració dels protocols d'actuació, de les primeres assistències sanitàries, en la coordinació entre dispositius i en la continuïtat de l'assistència hospitalària.
Per tot plegat, la presència de la infermeria al món casteller és imprescindible i la seva implicació queda palesa en les cures derivades de la mateixa activitat castellera: educació, prevenció, promoció de la salut, assistència immediata i assistència hospitalària.
