Francesc Valls Fonayet
Investigador del grup de recerca Social & Business Research Laboratory - SBRlab.
Fins a l'aturada per la pandèmia, el món casteller es trobava en un punt àlgid amb més persones que mai fent els millors castells de la història. Tenir molta gent és tan important que les colles dediquen una quantitat ingent d'esforços a intentar captar nous castellers i fidelitzar-ne els antics.
Des d'un punt de vista social, els assajos i les actuacions castelleres són espais-temps de trobada que afavoreixen la interacció entre persones molt diverses (per origen social, edat, sexe o ètnia, entre d'altres) fins al punt que els castells es converteixen en la principal esfera de socialització secundària, que és aquella que permet a les persones relacionar-se entre elles en espais més allunyats del seu nucli social més proper. La família i l'escola conformen la socialització primària i la feina i les entitats socials, la secundària.
Imaginem una xarxa de 5 persones (nodes) que interactuen al llarg d'una actuació, entre castell i castell. Assumim que la interacció ha de ser mínimament significativa per a totes les parts: l'acte de conversa ha de generar una influència mútua; per tant, es descarten les interaccions massa breus (un simple -Hola i -Adéu de compromís) que no requereixen prou reflexivitat. D'aquest model ja en sorgeixen 10 connexions internodals, que es multipliquen per milers cada vegada que es reuneixen el prop d'un centenar de colles i les aproximadament 13.500 persones que fan castells, segons el darrer recompte de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Model d'interconnexió entre 5 nodes en un sistema de xarxa relacional.
En formar part d'una colla castellera, les persones s'integren en una xarxa relacional amb múltiples interconnexions disponibles, prou àmplia i diversa perquè tothom pugui trobar-hi nodes amb afinitats similars. Com a éssers socials, la possibilitat de vincular-se a l'entorn social segueix sent una de les coses que dona més sentit al dia a dia. Per això les persones es preocupen quan fa temps que ningú mostra interès per elles (per exemple, quan no es reben missatges de WhatsApp) mentre que, paral·lelament, senten la necessitat de saber què fan o pensen les persones de l'entorn (encara que sigui donant un cop d'ull a les seves xarxes socials).
Serge Paugam (un dels principals investigadors europeus en l'àmbit de la pobresa i l'exclusió social) defineix la noció de vincle social a partir de dues qüestions: en primer lloc, amb qui es pot comptar? A les colles castelleres s'hi fan castells, però molt més que això. De les colles n'han sortit famílies, amics, coneguts i saludats, oportunitats de trobar una feina i d'algú que pugui ajudar davant d'un imprevist. I això és important en un context mediterrani en què els dèbils estats del benestar fien part de les estratègies d'inclusió a les xarxes familiars, informals i a les entitats socials. A Catalunya, per exemple, l'any 2020 fins a 426.000 llars (el 13,9% del total) van haver de demanar ajuda per a béns bàsics, principalment a familiars i amistats. Com més àmplia sigui la xarxa de protecció que envolta la persona, més possibilitats hi ha d'evitar la caiguda al que Robert Castel, a La metamorfosi de la qüestió social, identifica com a espai de desafiliació, un espai que es genera a partir del debilitament i la fragmentació de les relacions socials.
En segon lloc, per a qui es compta? Saber que una persona és important per a algú (per exemple, que algú l'espera a l'assaig o a l'actuació) fa sentir-se útil. Això fomenta l'autoestima i la consciència de pertànyer a un grup que fa un reconeixement de manera positiva. En canvi, si la persona s'adona que ningú pensa en ella és una situació catastròfica, com il·lustra la Fundació Arrels, entitat que acompanya i atén persones sense sostre, quan avisa que una de les moltes cares dramàtiques de viure al carrer és, precisament, el sentiment d'haver-se convertit en persones invisibles.
Per tot això, perquè han aconseguit que molta gent pugui comptar amb un entorn social més consolidat i han ajudat a fomentar una identitat social positiva per a moltes persones, les colles castelleres són un dels principals espais de cohesió social en molts municipis de Catalunya.
